"Si bin Laden creu que pot fugir i ocultar-se dels Estats Units i els nostres aliats, està terriblement equivocat [...] Vencerem" (George W. Bush).

Hi ha un vell proverbi popular que diu: "Vés amb compte amb el que desitges, perquè pot ser que ho aconsegueixis". Tinc pocs dubtes que els Estats Units puguin bombardejar Afganistan, i probablement enderrocar als taliban, i possiblement matar bin Laden. Els Estats Units poden vèncer. ¿I què?

Ja vam vèncer una vegada a Afganistan. Als anys vuitanta, aquest país tenia un govern comunista. Els Estats Units no ho veien amb bons ulls i van buscar com enderrocar-lo. Ho van aconseguir. ¿Quines varen ser les conseqüències? Els Estats Units van propiciar la victòria dels taliban i de bin Laden, l'organització del qual s'ha construït sobre la base dels veterans entrenats per la CIA en la lluita anticomunista a l’Afganistan. En aquella època també hi havia governs comunistes a Bulgària i Laos. Els Estats Units no van intentar enderrocar-los. Actualment, a Bulgària governa el fill de l'antic rei com a primer ministre, el que no va ser (o ha estat) un futur impossible per a l’Afganistan. Pel que fa a Laos, un país molt pobre en el qual encara governen els comunistes, s'està obrint via cap a la incorporació a l'economia-món. No és una amenaça per a ningú, ni tan sols per als Estats Units. Tampoc aquest és un desenllaç impossible per a l’Afganistan. Però a l’Afganistan els Estats Units insisteixen a vèncer.

¿Com venceran els Estats Units ara? Mitjançant una combinació del poder militar nord-americà i el suport d'altres països. Els Estats Units han anunciat ja el seu desig que tots els països de l'Orient Mitjà i el món musulmà decideixin de part de qui estan i els donin suport incondicionalment. Aparentment, el Paquistan s'ha mostrat d'acord. La política nord-americana a la regió s'ha basat en un suport virtualment incondicional a Israel, però també en les torres bessones de la força nord-americana al món islàmic, els règims d'Aràbia Saudita i el Paquistan.

Aràbia Saudita i el Paquistan tenen polítiques diferents, diferent localització i històries molt allunyades entre si, però comparteixen dues característiques: Són països poderosos i influents a tota la regió i han servit molt bé als interessos nord-americans en els últims decennis. I els règims d'ambdós països es basen en una coalició de suport pro-occidental de les èlits modernitzants i un establishment islàmic extremadament conservador i amb una base popular. Aquests règims han mantingut la seva estabilitat perquè han estat capaços de gestionar aquesta combinació, i ho han pogut fer gràcies a la ambivalència de la seva política i els seus pronunciaments públics.

Els Estats Units els diuen ara que ja està bé d'ambigüitats. Els Estats Units poden vèncer, sens dubte. Però en aquest procés, els règims d'Aràbia Saudita i el Paquistan poden veure irremeiablement erosionada la seva base popular. Poden caure, com ho van fer les Torres Bessones de Nova York. En tal cas, com va succeir amb les Torres Bessones, poden endur-se per davant altres edificis més petits i afeblir els fonaments de molts més. Els Estats Units poden arribar a lamentar el dia que Assad, Gaddafi, Arafat i fins Saddam Hussein no estiguin ja en el poder. Els seus successors poden mostrar un anti-americanisme més ferotge, ja que a diferència dels esmentats, potser no comparteixin valors modernistes amb els Estats Units.

Pensem que aquest podia ser el pla de bin Laden. La seva pròpia missió suïcida hauria consistit a arrossegar als Estats Units cap a aquest parany.

Immanuel Wallerstein (20 de setembre de 2001).

© Immanuel Wallerstein 1998, 1999, 2000, 2001.

Copyright per Immanuel Wallerstein. Tots els drets de reproducció reservats. Els Comentaris poden ser baixats al disc dur, retransmetre's electrònicament o poden ser remesos a altres via correu electrònic, però no poden ser reproduïts en cap mitjà imprès sense llicència de la persona que posseeix els drets de copyright (iwaller@binghamton.edu).